Uniun
Ils 31 da schaner 2016 ei l’Uniun Archiv cultural Sumvitg UACS vegnida fundada.
Culla radunonza da fundaziun ein las statutas passadas en vigur e la suprastonza ha
scochemai priu en mira la realisaziun d’in Archiv cultural per la vischnaunca
da Sumvitg.
Dapli davart la lavur e la funcziun dalla uniun e la lavur dalla suprastonza, mira sut ils links
seniester!
Rabius
Num pella squadra odem dalla vischnaunca da Sumvitg e mirau suenter il Stradun quella denter Campliun ed il vitg da Sumvitg. Il vitg en carschen, vitalisaus oz da 300–400 persunas, ei postaus silla deponia uliva rasada successivamein denter il Rein Anteriur e si Campieschas, ni mirau lateral e bunfin dalla Val Rabius enta la Val Luven. Imprimiu siu num ha la crena curdada si sco val giutras. Ier bein quella impressiunada cun ravgia e rabia, ina <rabiusa> ed oz numnada Val Rabius; a RABIUS.
Miezatras il vitg, numnaus dil poet da Rabius Alfons Tuor (1871–1904), «sin spunda sulegliva», empeila il Stradun che lai sromar el center la Via da Surrein ed entgins transits vitgals e funsils. Mirau mintgamai dallas varts alla capostrada setilan las scheinas e fracziuns numnadas per num anenviars pressapauc sco suonda.
Tschuppina, Cavivens, Fraissen, Sutvitg, Catat, Fravia, Chistrisch, il Center cul santeri e la baselgia parochiala, baghegiada anno 1669 en honur da Nossadunna, Cahò, la Staziun, la Gara, Luven, Luven Sut e l’Acla. Sias uclivas habitadas sur onn ein: Caduff, Campieschas, Curtins e Runs. Sco uclaun anteriur mo supponius, vegn endamen Cabiet.
Las duas vals ella costa han assistiu allas ovras dils piuniers da Rabius e furniu generusamein la motivaziun cun «forzas d’aua» gratuitas. Era el temps niev ei Rabius restaus industrials ed il patertgar innovativ da siu pievel ha meinsvart procurau ordeifer pil pregiudezi da scuidonza; els ston semplamein haver il nas pli ordavon!
SVILUP DIL VITG DA RABIUS
Staturas seccas vegnan retenidas ella cozza tremblonta dil glatscher retiraus pér dacuort. Lur maun sco tschorva sul frunt vi, segida ad encurir speronzas per surviver. Vieifergiu ella sola resplenda in lag la lieunga alva dil glatscher sfilaus neuado dalla vart ch’il bratsch penda. In’egliada dalla vallada siaden attesta la selvadiadad carschenta e la digren plontina.
Tgei far? Il davosdies pli abass han ils pelegrins anflau per gia occupaus. Els traversan igl artg-deponia cun serpentinas dargunadas e seretegnan denter duas vals cun aua en abundonza. La vulgada denteren ei pacifica e cuntegn tiara. E prenmira, tier tutta noblezia, els ein ils emprems ed han giu negin cuntertraffic engiuviars.
Els restan ed emprovan sco entschatta da viver en grazia culla val traversada sco emprema si gest suenter il davos camp da habitadis. Mirau hodiern vargai Trun e quella Val RABIUSa ch’ha pli tard empristau il num agl emperneivel vitg denter duas vals sco drags ch’ein oz pli domesticai che rabiai.
1325 Il num Rabius vegn gia documentaus indirectamein sco Plaun Rabgius.
1669 Las breigias da tschentaners sepagan, il vitg baghegia baselgia en honur da Nossadunna.
1683 Suenter 14 onns astga la nova baselgia da Rabius vegnir consecrada.
1886 Il vitg vegn pereclitaus entras in grond incendi. Denter ils baghetgs donnegiai sesanfla era la baselgia parochiala. Il niev clutger vegnius erigius da vart encunter sera enteifer ils dus onns sissu.
1901 Rabius sefa libers dalla pleiv da Sumvitg e fundescha ina atgna.
1904 Il vitg nativ da Rabius piarda siu poet Alfons Tuor ella vegliadetgna da mo 33 onns. Il stimau defunct vegn perpetnisaus el Curtin d’honur da Sontg’Onna a Trun.
1920 Il fenadur sbova la Val Luven e destruescha en quella scheina plirs baghetgs datier digl ual.
1928 Rabius baghegia baselgia nova cun integrar lien entginas parts dalla veglia.
1964 Il vitg sesenta en carschen e baghegia ina nova casa da scola.
1965 Rabius selegra da siu niev runal da skis a Prau Liung.
1975 Ils purs da Rabius introduceschan l’«arrundaziun» e meglieraziun funsila. 1979 La casa da scola veglia vegn spazzada.
1983 Culla mort dil versau fravi Giusep Tuor, naschius gl’onn 1916 e numnaus Sep-Fravi, piarda il vitg sia davosa fravia e la legenda da famiglia siu davos undrader.
1987 Duront la malaura dil fenadur fan Val Luven e Val Rabius endamen lur origin enten mulestar il vitg cun bovas e dargunadas.
1994 Suenter plirs onns da construcziun selegra Rabius sur dalla domesticaziun da sia val en ravgia, enten inaugurar il niev rempar da retegn e schurmertg sul vitg, il Rempar dalla Val Rabius.
1995 El rieven da Chistrisch vegn il niev aquaduct da Rabius collaudaus. 2001 Rabius giubilescha 100 onns pleiv e commemorescha quell’epoca cun consecrar la baselgia renovada egl interiur.
2012 Calonda mars piarda il vitg, sco era la vischnaunca, sia seniora Christgina Baselgia ell’aulta vegliadetgna da 103 onns.
Cuort avon Nadal sto il vitg prender cumiau da sia valenta poeta, scribenta e cronista, dunna Maria Beer-Maissen. Ella miera en la vegliadetgna da 91 onns.
tenor Paul Mathias Cathomas „Nies tratsch“ pag. 421
| Cuntegn | |||
| UNIUN | ACTIVITADS | ARCHIV CULTURAL | MEDIAS |
| Intent Statutas Manual d’acziun Organisaziun Protocols Rapports Commembras/ers Finanzas |
Excursiuns Exposiziuns Vernissaschas Referats Guidadas Ediziuns |
Localitad Avertura e diever Clom Inventarisaziun Register Genealogia Fotos Encurir egl Archiv |
Occurrenzas Pressa Radio e televisiun Gallaria |